Entrada en vigor del Reial Decret Llei 21/2018 de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer.
En virtut de la publicació en el BOE del Reial Decret-Llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, el dimecres 19 de desembre va entrar en vigor la reforma de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans (BOE 282, de 25/11/1994) i del Reial Decret Legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (BOE 251, de 20/10/1993), introduint una sèrie de modificacions que a partir d’ara afecten els contractes de lloguer:
1. L’arrendador està obligat a prorrogar la durada del contracte d’habitatge per a ús estable i permanent fins a 5 ó 7 anys (en cas que l’arrendador sigui persona jurídica), enlloc dels 3 anys establerts per la LAU del 1.994.
2. El termini de pròrroga tàcita s’amplia en 2 anys, passant d’1 a 3 anys, sempre que l’arrendador o l’arrendatari no manifesti la seva voluntat de no prorrogar-lo.
3. Les garanties addicionals a la fiança queden limitades a dues mensualitats de la renda.
4. Quan l’arrendador sigui persona jurídica les despeses de la gestió immobiliària i formalització del contracte aniran a càrrec seu, amb l’excepció d’aquelles despeses en què s’hagi incorregut per iniciativa directa del llogater.
5. No s’haurà de pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) dels contractes d’arrendament d’habitatge d’ús estable i permanent.
Els contractes d’arrendament signats abans de l’entrada en vigor del Reial Decret-Llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer continuaran sotmesos a allò que disposa la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendament Urbans.
